08-05-15

L'última classe de Seminari va tenir lloc el passat divendres 8 de Maig, i ens va donar a conèixer una mica més de la vida del gran escriptor i periodista català Josep Pla.
Vam veure un capítol de "A fondo", un famós programa d'entrevistes dirigit i presentat pel periodista Joaquim Soler Serrano, que es va emetre en la televisió publica espanyol a entre 1976 i 1981. La memorable entrevista que el tutor ens va projectar va ser a Josep Pla el 8 de desembre de 1976.
En aquesta entrevista, l’ escriptor i el presentador mantenen una fluida i animada conversa de més d’una hora. Aquesta es basa en una serie de preguntes per part de Joaquim Serrano i les respectives respostes per part de Josep Pla.
Es crea un diàleg interessant i enginyós, amb un contingut molt ric i variat on l’entrevistador exposa els temes de debat i l’escriptor sap treure’n fruit a cada assumpte plantejat.
Parlen de temes com la seva Catalunya natal, o bé d’Itàlia o de França. També fan un repàs d’autors mentre Josep Pla n’exposa la seva respectiva opinió. En moltes ocasions també, ambdós fan referencia a les obres de l’entrevistat i a la seva professió; la paraula.
“Yo no he hecho más que periodismo, pero periodismo se puede hacer de muchas maneras” Diu Josep Pla en un moment de l’entrevista, eludint a la seva obra literària.

Per acabar, cal destacar la visió que Josep Pla ens va exposant al llarg de l’entrevista de com hauria de ser un bon escriptor i un excel·lent periodista. Ens parla des de la seva experiència i saviesa d’un món que tots nosaltres anhelem conèixer com a futurs comunicadors.

07-05-2015

A només un dia de l'entrega final!

Avui dono per suposat que serà un dia horrible i etern. Tots nosaltres arrosseguem una sobredosi d'estres i nerviosisme insuportable que esclatarà en qualsevol moment. I avui és el dia clau, el dia que ha d'estar tot enllestit, la pressió és evident.

Des de primera hora del matí ens hem reunit per editar les ultimes vinyetes i ja hem començat de manera furtiva amb la maquetació. Tot això ens ha portat més temps de l'esperat i ens ha retardat la feina.

Estem desbordats, necessitava desofegar-me.

Pont de maig

El pronòstic meteorològic va anunciar molt de sol i dies molt calorosos per al pont. Això, juntament amb l'anada de les meves amigues fora de Barcelona, em va portar a decidir baixar al meu poble a desconnectar de la ciutat i passar uns dies tranquils a la platja.
Divendres a primera hora ja era a l’estació esperant el primer tren del matí. Estava disposada a gaudir de la platja des del primer dia!
Vaig baixar del tren entusiasmada, era el primer dia de l’any que trepitjava aquell petit poble. Realment, des de setembre de l’any anterior no havia tornat a Altafulla, el meu poble d'estiueig. Em vaig sentir malament per allunyar-me, de manera gairebé inconscient, d’aquell lloc on tenia els millors records d’estiu des de ben petita... Sabia que si no havia baixat en aquests mesos no era pas per falta d’ocasions, però evitava pensar-hi.

De camí cap a l’apartament, vaig passar per la plaça del poble, i era gairebé buida. No em va estranyar; la calma i la tranquil·litat eren característics del poble. Vaig somriure per mi mateixa mentre recordava les nits d’estiu a aquella mateixa plaça. Quan aquella plaça cobrava vida, quan els joves ens reuníem allà i no ens movíem en hores, nits senceres allà. Minuts i minuts que omplíem únicament amb riures i abraçades, amb paraules sense importància i gests despreocupats.
Vaig pensar amb melancolia en aquell estiu, en aquelles nits. Vaig plantejar-me que era el que realment trobava a faltar, el fet de viure sense preocupacions o bé aquelles persones amb les quals vaig compartir tants moments.
La resposta era clara. La tranquil·litat torna, a cada estiu la plaça ens acull de nou. Però aquelles persones, aquelles paraules i aquells sentiments que només vuit mesos enrere es respiraven ja mai més tornarien a esdevenir igual.
Cada racó d’aquella plaça guardava records d’aquell estiu. Cada pedra, cada tronc i cada gra de sorra d’aquell poble em transportava al passat.
Em trobava sola, quieta en mig d'aquella plaça i amb l'ànima plena de nostàlgia.
Em vaig adonar de perquè no havia volgut tornar al poble en tot aquest temps... No necessitava més que mirar al meu voltant per adonar-me de tot allò que vaig perdre, tot el que és inevitablement fugaç i efímer.

29-04-15

Avui, dimecres dia 29 d’Abril, ens trobem a menys d’un mes d’acabar les classes. L’emoció és evident. L’estiu està a la volta de la cantonada, les vacances a només dues passes, és impossible no sentir-se impacientment feliç. 
Tot i això, no tot és il·lusio. Els nervis també estan jugant un paper important aquests dies. Ens trobem a final de curs, els treballs finals s’acumulen, la feina s’amuntona i l’estrès invadeix de nou els nostres dies. També, justament ara ens endinsem en el complex món de la fotonovel·la i ens té totalment absorbits. Crec que ens em organitzat prou bé. Estem tots entusiasmats i treballarem dia a dia, disposem només de dues setmanes i no volem deixar-ho tot per l’últim moment. 
No puc evitar preguntar-me a mi mateixa si podrem enllestir la feina a temps… L’angoixa és evident.

Seminari 20-04-15

A la classe de seminari d’avui hem vist la pel·lícula-documental “La espalda del mundo”.  El documental, dirigit per Javier Corcuera i publicat el 2000, és un film on es mostren tres casos reals que es donen més enllà de la vida del nostre voltant. 

“El niño” narra la historia de Guinder Rodriquez, un nen que viu a un poble de les afores de Lima i que es dedica a picar pedres per poder viure. És un cas dur; el film mostra la vida de Guinder amb altres nens en una situació com la seva. Impacta la consciència i responsabilitat que aquests mostren pel treball, ja que la seva família en depèn totalment. La seva situació conviu amb la vida de la gent a la ciutat de Lima, on tot esdevé una realitat ben diferent a la seva.
Un fragment que plasma molt clarament la pobresa extrema dels protagonistes i, d’altra banda, la injustícia que els ha tocat viure enfront la gent de la ciutat.

El següent cas que el documental exposa el titula “La palabra”. Aquest explica la historia d’una parella, Leyla i Mehdi, que pateixen les injustícies de Turquia pel fet de tenir unes arrels kurdes. En aquest cas ens mostra la deshumanitat capa els dos protagonistes per part de la població de Turquia. Una sèrie de comportaments injustos i el dolor dels protagonistes per haver sigut empresonats o bé expulsats únicament per les seves arrels.

“La vida”, presenta un cas extremadament trist, la desoladora realitat d’ un presoner sentenciat a mort a Texas, únicament per ser negre i pobre. Aquest últim cas es realment impactant ja que mostra una deshumanització extrema capa l’home condemnat, amb declaracions de funcionaris i del cura totalment impactats i cruels. 

La indignació i la pena s’apoderen de mi després d’aquest documental. Els tres casos exposen una situació d’exclusió social, racial i política, respectivament, que viuen moltes persones en el món. Crec que el film aporta una reflexió important en molts aspectes derivats d’aquesta situació d’exclusió. El treball infantil i la extrema pobresa, sobretot presents en el primer cas, on els nens treballen i fins i tot roben per poder menjar, m’ha semblat una situació realment impactant i horrorosa. 

SEMINARI 15/04/15

SEMINARI 15/04/15

Avui en portada del diari ARA veiem a Rajoy i la seva nova reforma. Es tracta de la nova llei que modifica la llei de l'avortament anterior. En aquesta nova s'explicita que les noies de 16 i 17 anys necessitin el consentiment dels pares per poder avortar.

S'ha aprovat la nova llei amb 184 vots a favor del PP, 136 vots en contra i quatre abstencions. Mentre que, s'ha donat també un curiós cas en aquest procés. Pedro Sànchez, secretari general del PSOE, s'ha lamentat per haver votat a favor de l'aplicació de la nova llei, dirigent públicament que va ser un error. A la seva disculpa afegia una crítica a la llei i afirmava el manteniment de la seva postura totalment en contra d'aquesta llei, qualificant-la d'una retallada de drets i llibertats.

SEMINARI 13/04/15

SEMINARI 13/04/15

Al seminari d’avui hem analitzat dos contes dels dos catalans, Pere Calders i Quim Monzo. Ambdós històries consten d’un extens diàleg a partir del qual em pogut extreure trets i característiques de l'obra de cada autor.

El diàleg que mostrava el conte de l’autor Pere Calders ha sigut el que més m’ha cridat l’atenció.
Una conversa telefònica original i entretinguda que presenta un text fàcil i ràpid de llegir. Que alhora consta d'una perfecta tècnica i un domini de l’humor i la ironia propis dels relats d’aquest autor.
Un autor de referència per a tot futur escriptor.